La Teràpia Craneosacral (TCS) treballa sobre el Sistema Craneosacral que està composat pels ossos cranials i de la columna vertebral, les meninges o membranes que envolten el sistema nerviós i al interior de les quals circula el líquid cefaloraquidi (LCR) a més de les fàscies que son unes fines membranes que envolten interiorment tot el sistema orgànic i connecten el sistema a la resta del organisme.
El LCR circula a l’interior de les
meninges marcant un ritme, com la sang al sistema circulatori. Entre 6 i 12
cicles per minut, un ritme molt subtil que un terapeuta expert pot captar i
corregir.
A causa traumatismes físics o emocionals
no resolts el nostre organisme queda marcat amb el que en diem “quist energètic”
Els traumes d’origen emocional o mental, poden
ser produïts per excés de responsabilitat, per por de no acomplir les expectatives
que ens imposem o ens imposen. També per canvis de tipus sentimental o social.
La sensació de pèrdua, sigui d’un esser estimat, una feina o una situació confortable
ens deixen marcats, encara que aparentment haguem superat la situació.
Una sensació que ha quedat soterrada acaba
afectant la nostra manera de ser i de treballar. De vegades el sentiment de que
“no podrem” prové d’un quist emocional antic que, un cop surt a la superfície,
és fàcil d’eliminar.
Tot això es pot produir en qualsevol
ocupació, però algunes com els mestres i professors presenten una incidència molt
alta de quadres d’estrès i depressions.
La teràpia craneosacral és molt indicada
per a desblocar aquestes situacions perquè treballa directament sobre les zones
orgàniques on les tensions queden enquistades.
S’aconsella sotmetre’s a una sessió quan comencem a notar
símptomes d’estrès i no deixar-ho per a més endavant, així evitarem que les
tensions s’acumulin i puguin desencadenar una crisi més greu.
Un exercici que us ajudarà a relaxar-vos
és provocar un “still-point” o punt de quietud, que ve a ser una mena de
“reset” del sistema craneosacral. Això fa que re-equilibri automàticament el
seu ritme.
Una manera per aconseguir-ho és la que
mostra la il·lustració.
Fiquem 2 pilotes de tenis juntes dins d’un
mitjó.
Estirats horitzontalment ens ho col·loquem
sota el cap, a manera de coixinera, en la zona d’unió de les cervicals amb
l’occipital (entre C2 i C3). Amb 10 o 15 minuts n’hi ha prou.
Isabel Mulero i Zoraida Linares del Centre Koré
Terapies manuals i escola de formació.
www.kore.es
Bibliografia bàsica: Tu médico interno y
tu. John Upledger
